Mostrando entradas con la etiqueta Colaboraciones. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Colaboraciones. Mostrar todas las entradas

jueves, 17 de septiembre de 2009

El PP apuesta por la "copia"

Imma Garrigós ha escrito este artículo de opinión sobre la intención del PP de derribar la Casa de Don Pedro para hacer una fachada "idéntica" a la original. Vamos que el PP apuesta por destruir el patrimonio. ¡Qué bien!
Este es el artículo, muy interesante:

IGNORÀNCIA CULTURAL I PATRIMONIAL

Acabe de veure a Telepinós l’entrevista que s’estava realitzant a la regidora de Cultura Noelia Rico i l’aparellador municipal (de qui no recorde el nom), sobre el tema de la casa de D. Pedro.

Estic indignada d’haver escoltat el que he escoltat, a qui pretenen enganyar? Però qui es pensen que som els pinosers, idiotes? Potser sí, d’altra manera no hauríem consentit que destruiren el patrimoni local de la manera que ho han fet durant els últims anys.

Parlen d’un projecte de biblioteca, arxiu i casa de cultura. Molt bé, ningú discuteix les normes de seguretat ni l’accessibilitat, de fet açò ha de ser essencial en un edifici públic. Intenten vendre’ns la moto com si açò fos idea d’ells: “fem accessible aquest edifici públic a tot el món i respectem les normes legals establertes de seguretat”, evidentment d’altra manera no es podria dur endavant el projecte. Però aquí parlem de conservar el patrimoni, no de reproduir-lo, i per a fer açò sols cal voluntat. Sí, voluntat política i dels tècnics especialistes, però ha quedat ben clar durant l’entrevista que de voluntat n’hi ha poca. Primer, l’aparellador en qüestió defensa l’enderroc de la casa, perquè evidentment a ell, fer de nou la casa li provocarà menys mals de cap, serà més fàcil en definitiva. Si ha de preocupar-se de com solucionar la conservació no sols dels paviments, la fusteria, les reixes (que diuen que conservaran), etc., etc., etc., ha de treballar més, i açò vol dir no sols ser productiu pel seu treball (que sent funcionari de l’ajuntament es paga amb els impostos de tots els contribuents), sinó fer un servei al poble per al qual treballa. Què pensarien vostes si escoltaren: l’Alhambra de Granada o el Palau de la Generalitat a València, o bé la Llotja també a la mateixa ciutat està molt deteriorada, es molt complicat restaurar-la perquè a banda de necessitar molts diners per a fer-ho suposa un gran treball de recerca no sols de professionals en arquitectura, restauradors, etc. que s’han de pagar, així que millor tombar-la a terra i fer-ne una de nou, això sí, tal qual era l’original! Però quina vergonya, parlem de patrimoni o de Terra Mítica? No cal que aneu a Atenes a veure les cariàtids, podeu fer-ho a Benidorm, són iguals!

Després està la regidora d’inCultura, perquè ella mateixa ha dit repetides vegades durant l’entrevista que no sap res, aleshores que fa a l’Ajuntament? Ah sí, tenir un sou de gairebé 2200 € al mes durant 4 anys sense fer res. Doncs si no sap, o bé que no es presente o que es deixe aconsellar per tècnics i professionals en la matèria.

Realment si tots els polítics, els arquitectes i aparelladors de tots els ajuntaments pensaren com els que tenim al Pinós, fa anys que ens hauríem quedat sense patrimoni a tot l’Estat.

Per favor, Sra. Regidora i Sr. aparellador, han de fer com qualsevol ciutadà de a peu quan es vol fer una casa, visitar-ne i veure’n moltes. Sols així aconseguim fer-nos una idea del que volem i del que no. Sols així podem aprendre dels errors i dels encerts dels altres. Però sols amb voluntat podem conservar el poc patrimoni que ens queda en aquest poble. Visiten les obres de l’antic Hotel Palas d’Alacant o d’altres edificis del centre històric de la capital (Arxiu Municipal o Centre 14, al C/ Llauradors), han estat tombats per dins i conservada la façana i eren molts més antics i presentarien molts més problemes que la casa de D. Pedro. Hi havia voluntat de conservar la història, no de recrear-la.

Primer s’han de conscienciar d’una cosa: no és el mateix la còpia que l’original. No és el mateix una reproducció que un diamant.

Immaculada Garrigós i Albert

Llicenciada en Història


jueves, 13 de agosto de 2009

Un poema

Me ha llegado al correo de este blog un poema de Pedro Vidal que no me resisto a publicar aquí. Creo que el sentido de la crítica que transmite la poesía es bien claro pero dejo a los lectores que lo interpreten a su gusto.

Cuando en ti pienso

me pongo a temblar,

pues no sé cuantos trajes,

con intereses,

aún tendré que pagar.

¡Qué suerte tener amigos

valorados en un huevo…

o más!

La tela te regalan,

otra tela se llevan…

y en paz.

En este cambio pierde y paga,

el de siempre,

y aquí no pasa “na”.

Ante tales maravillas,

muchos hay que, asombrados,

aplauden a rabiar,

sin caer en la cuenta que,

mientras unos van trajeados,

ellos quedan, cual borregos…

esquilados.

Y es que el refrán ya lo explica:

“sarna con gusto, no pica”.

Y a más abundamiento

seguimos instalados

en supina ignorancia

gritando como antaño…

¡Vivan las “caenas” ¡

Y todos tan contentos.

Pero sigamos.

Recuerdo con tristeza

a quien por una gallina robar

la justicia vino a regalar

en sentencia firme y segura

traje a rayas de tela burda.

Aquí y ahora la cosa va

de tela fina de verdad,

fina cuando la poner

y más fina cuando la quitar.

Por todo lo relatado

y si justicia es ciega según dicen,

sorda y sin olfato yo añado.

Sorda por no escuchar

el silencioso clamor popular.

Sin olfato por no haber olido

lo que apesta… por podrido.

¡Hay San José bendito ¡

¡Hay Virgencita del Pilar¡

Cuándo nos vamos a librar

de las gentes de domingo a misa

y entre semana… a ordeñar.

Y a chupar, chupar y chupar,

de la teta, claro está…

sin parar.

Este aprendiz de poeta,

desde la pinosera Herrada,

os manda con simpatía

este simulacro de poesía.

No hay en ella interés oculto

ni encierra intención aviesa.

A modo de divertimento, solo trato,

de haceros sonreír un rato.

Pedro.