Hui 25 de novembre celebrem el dia Internacional contra
A Espanya la mort per violència masclista s’ha convertit en la primera causa de mort prematura de les dones i la tercera causa d’ingrés en presó dels agressors.
Malgrat que la societat és cada dia més conscient del problema, amb la involucració dels poders públics mitjançant la promulgació de lleis específiques que protegeixen a les dones i castiguen als infractors, el problema de base queda molt lluny de resoldre´s. Es evident que feia falta una consciència global al respecte. No queda massa lluny el temps amb què la violència masclista era inclosa com a recurs humorístic a aquest país (recorde una escena clàssica de martes y trece, “... el meu marit em pega...” i ens feia riure!. No fa tant que es pensava que només era un problema de l’esfera íntima de la parella i que fins i tot podia tindre la seva explicació...
Al igual que altres molts problemes de la societat, els politics i les lleis van per un lloc i la realitat per altre. Hem donat un pas important en el reconeixement del problema i en la resposta. Però no ens enganyem, fins que no tinguem una educació en igualtat i respecte real i no de quotes que afecte a tots els racons de la vida no veurem la sortida del túnel.
“Deixa que et portin les mans i el pensament al mateix centre d’aquell silenci des del qual saps sempre quin camí emprendre.”
Miquel Martí i Pol
Publicat per Raquel
En hora bona, esta molt be, la reflexio, pero deus de animarte i escriure mes, dons la practica fa que troben normal, el que a vegades es exsepcional, con podras comprovar el meu valencìa es mot dolen, pero aixo no em priva de dirte el que pense. aguarde la tegua propera reflexio.
ResponderEliminar